De grans inundacions a l'illa de Ko Phangan

7 de gener de 2017. Setè dia

Desprès d'un bus, un tuk tuk i una furgoneta vam aconseguir arribar a Petchaburi, una ciutat on passa el tren que ens du cap al sur, la nostra propera 'zona'.

Petchaburi ens va semblar, sincerament, horrorós. Una ciutat amb molt de trànsit, grans avingudes asfixiants i sense arbres, així que vam anar directe a l'estació de tren. Allà vam esperar tres hores i mitja on algú va aprofitar per tallar-se les ungles, integrant-se plenament en les costums locals. Hem vist molts de tailandesos tallar-se les ungles a l'espai públic!

Dues hores i mitja de tren i ens vam plantar al nostre destí, Prachuab Kiri Ka (inicials iguals que el PKK turc, una observació freaky d'en Josep, per suposat. A més, nom de ciutat que vàrem aprendre a dir quan ja no hi érem...).

Desprès d'un dia intens de trajecte i morts de gana, vam sortir al mercat nocturn (tan típics a Tailàndia), on ens va sorprendre molt el canvi gastronòmic! Tot lo salat que vam veure duia carn!!! I dolç per sopar no era el que ens feia ganes! On eren els nostres salvadors "Pad Thais" i "arròs frit amb verdures" que havíem tingut fins ara???

Només vam trobar una salvació: una estrambòtica pizza de blat de les índies, pebre verd i formatge que ens vam menjar al "malecón" del poble.









Va ser en tornar al hostel que ens vam assabentar dels fets ocorreguts en els darrers dies al país i que ignoràvem totalment.  Inundacions ferotges al sur de Tailàndia, amb desenes de víctimes mortals, i amb previsions de pluges fortíssimes pels propers dies (https://mundo.sputniknews.com/asia/201701081066076450-tailandia-lluvias/).
Aquest tipus d'episodis es solen donar en l'època plujosa, que és de juny a novembre, mentre que gener és tradicionalment un mes assolellat i temporada alta de turisme. Però ja sabem que el món està capgirat!

El mateix vespre ja van començar els forts ruixats donant-mos tan sols una hora de treva en dos dies!

Dia 8 

Aquesta hora la vam aprofitar tant com vam poder.

 Vam pujar a un temple que es troba dalt d'un turó i que té unes súper vistes.

Llàstima que la pluja no ens ha deixat conèixer totes aquestes platges!



També vam veure les primeres moneies del viatge que es passegen  ben tranquil·les entre cotxes, cans i budas.

La resta del temps vam aprofitar per descansar, escriure, reflexionar mirant la pluja, bevent la xereca cervesa thai, i per visitar el saló Alice, on ens vam fer el nostre primer massatge tailandès! Una hora per menys de quatre euros! Una experiència meravellosa! Utilitzen tot el cos per estirar-te i tocar-te els músculs: els braços, els genolls, els colzes, els peus... són petites però es saben moure molt bé! A més, eren molt simpàtiques. Vam xerrar un poc com vam poder i vam treure en clar dues coses: no sabien que existeix un país que es diu Espanya, i me van dir que físicament semblava una dona malaia! Una nacionalitat més a la llista que m'han atribuït a altres contrades: israeliana, xilena, marroquina, portuguesa, cubana del oriente... Veurem si realment trobem la semblança, perquè per ara, almenys a Tailàndia, no hem vist ni una sola dona amb rissos!

Dia 9

Al tercer dia sense que les pluges amainessin i sense pràcticament poder fer res, vam decidir partir cap al sud, ja que segons les noticies la tormenta anava en direcció nord de manera més ràpida del previst. Quasi cinc hores de trajecte ens van dur a Surat Thani. Durant tot el camí amb el tren vam poder observar les destrosses fetes per les grans pluges!

Per sort en arribar a Surat Thani no plovia gens i podrem seguir el nostre viatge. Festaaaa!

Dia 10

Amb el temps i la mar més calmada ens vam embarcar cap a l'illa de Koh Phangan. Illa coneguda per dos fets ben diferents i quasi antagònics: la bona energia aprofitada per les escoles de ioga i els retirs espirituals;  i d'altra banda, per les seves festes multitudinàries de lluna plena a la platja, amb molt d'alcohol i descontrol. Pels fiesteros internacionals, és la 'Full Moon Party', que just ens agafa a l'illa...

Així que res, ara toquen uns dies en mode "illa paradisíaca".

A un bungalow fet de fusta i fulles de palmera. De pel·lícula.









Dia 11

En aixecar-mos vam al·lucinar amb la marea! La mar arribava tan a dalt que quasi no hi havia platja!!!! A mesura que va passant el dia l'aigua va baixant i tot torna a la normalitat.

De nou, i com ja és habitual, vam llogar una moto per a poder conèixer un poc millor l'illa. Amb les pluges les cascades d'aigua estaven impressionants, així que les vam anar a visitar.

Amb una humitat de quasi el 100%, suant com a locos, vam pujar a una muntanya amb unes vistes genials de l'illa.


Però no seria l'única excursió del dia! Al mapa turístic anuncien un trekking d'una hora per arribar caminant a una platja verge. Tots confiats de les nostres capacitats, vam desafiar la calor i la humitat tropical i ens vam dirigir muntanya en dins. Es diu la platja de la "botella" perquè és el que et va marcant tot el camí, com les fites però en versió plastificada.

Al final va resultar molt dura, més de dues hores, amb pujades que són quasi d'escalada, entre roques que patinen i arrels d'arbre que surten de per tot.

N'hi va haver una que va tombar pel terra, però per sort una roca la va fer aturar...














I encara que no veiem mai la fi, morts i tots suats, finalment vam arribar!

Dia 12

Desprès de descansar tot el dia i amb la coincidència de la nostra estància amb la lluna plena, la curiositat antropològica va poder més que la peresa i ens vam embarcar cap a l'arxiconeguda "full moon party" (magalufera a tope). 

Abans de l'entrada veus tot ple de tendes de venta de tatuatges i pintures fluorescents que la gent es posa per tot el cos, a més de tot el 'merchandaising' de camisetes que posen "Full moon party" també fluorescents, i llocs on venen un poal amb una botella d'alcohol i el refresc per a fer-se la mescla un mateix.

S'han de pagar 100 baths d'entrada (i et donen una estúpida pulsereta) però una vegada més, com a bons latins, vam despistar a la guardiana i vam entrar per darrera. La platja és un espai públic, on s'ha vist mai que et facin pagar per entrar?!

Dins varis escenaris, deu equips de sò en tota la platja, jocs com per exemple botar la 'comba' en flames, com es veu a la foto...

Pantalles mostrant el Dj que tocava i tota la gent ballant i bevent.

El més impactant de tot va ser veure com els Thais cridaven com a locos als assistents (99% estrangers), des de darrera les barres per a que els hi compressin alcohol. Va ser la primera vegada que veiem els thais en aquesta posició, sempre tan tranquils i amb una actitud més be indiferent als turistes.

Després de tres horetes, ballar un poc i veure l'espectacle i quan la cosa ja començava a ser multitudinari, vàrem partir. En bastar, basta. Ens feim grans...

Dia 13

El nostre darrer dia el vam voler fer remant! Conèixer les platges orientals de l'illa amb kayak i fer snorkel en els seus fons coralins. Una passada!

A una de les platges i per no deshidratar-mos vam beure el nostre primer coco fresc i per menys de 2 euros!









Lo millor del dia va ser la tornada i poder veure la posta de sol des de la mar.

Així de bé hem viscut la nostra primera immersió en el mar del Golf de Tailàndia. La pròxima aventura serà des de l'altra mar del país, el Golf d'Andaman. No us ho perdeu!

Cuidau-vos i una forta abraçada!

Anècdotes

- Ens vam quedar molt sorpresos de veure la quantitat de turistes argentins que hi ha per aquí! Aquests si que venen de l'altra part del món, i no sel's veu de 'classe treballadora', precisament.

- Ens vam trobar la primera catalana del viatge al mostrador d'una escola de ioga per la que vam passar el primer dia! Ella ens va recomanar quina cascada anar, quina ruta fer i tot així que ens va anar beníssim!

Informacions pràctiques pels viatgers

- Heu de saber que aquí i a la resta de les illes tailandeses els preus són una mica més alts que la resta dels llocs on hem estat.
- Vos recomanem molt dur les sabates-xancles tipus Keen. Estàn totalment tapades, es poden banyar i pots caminar i fer excursions (veiem patir molt als turistes per les cascades amb xancles, ja que patinaven molt), van bé per anar a la festa de la lluna plena (on et pots clavar qualsevol cosa) i realment per tot!

- A la Full Moon Party ens van recomanar deixar la moto al 7eleven (un tipus de supermercat americà que hi ha per tot Tailandia) de Baan Thai. Allà esta segur (hi ha càmares) i d'allà a sa platja de sa festa et cobren 100 baths per persona. Aquest tros de carretera te moltes pendents i de nit i sense conèixer la carretera i amb tota la gent es realment recomenable agafar el taxi. I per tornar el mateix.

- El nostre bungalow es deia Seaflower i es troben a la platja de Haad Chao Phao. Es una zona guapa i tranquil·la. Us ho recomanem!

- El primer dia vam omplir el depòsit de la moto i al final ens va sobrar bastanta benzina, i això que vam recórrer una bona part de l'illa! Així que us recomanem no omplir-ho i anar posant segons en necessiteu, hi ha benzineres per tot!

Un país de mercats: MaKlong i Amphawa

Seguint els consells de la Lonely Planet, però també dels nostres amics Gemma i Isidre (per veure el seu blog de viatge pel sud-est asiàtic entrau a  https://paraelmundoquemebajo.wordpress.com/), vam decidir anar a veure dos curiosos mercats que es troben a uns 10 kilòmetres de distància un de l'altra i no massa allunyats de la capital.

Des de Bangkok hi ha dues maneres d'anar-hi: viatge organitzat amb furgoneta que et du i et torna el mateix dia i que el trajecte dura més o menys una hora, o anar per lliure i agafar dos trens i una barqueta amb una duració de trajecte d'unes 3,5 hores. Endevinau quina vam fer, no? Tenir temps et permet triar les opcions més enredoses però més autèntiques.

Dia 6

Aquesta vegada el tren de Bangkok no sortia de l'estació central sinó d'una secundària anomenada Wongwian Yai. 

Molt més petita, sense un hall on seure, on tothom espera a les vies entre desenes de venedors ambulants.

La nostra primera aturada va ser Samut Sakhon, a 1 hora de la capital.

Desprès d'haver pujat sempre es millor confirmar que anem en el tren correcte! A més, demanant als revisors feim que tant ells com els passatgers del tren sapin on anem, i amb la seva amabilitat t'avisen una vegada arribats al destí.

El trajecte ens va sorprendre ja que sembla increïble que tan a prop d'una gran ciutat de 8 milions d'habitants com Bangkok hi hagi camp i poblets que semblen molt rurals. 

Una vegada a Samut Sakhon havíem d'arribar a una altra estació de tren que es troba creuant el riu. Així que vam agafar una barca, que tarda uns 5 minuts, on tot eren gent local menys nosaltres, i alguns anaven acompanyats dels seus motorinos.

La fruita fresca es una gran solució per suportar millor la calor, amb la gran sort que es boníssima i en venen per tot! Pinya, coco, mango, síndria...

Una vegada arribats, vam anar corrent a l'estació perquè eren prop de les 12, l'hora suposada de sortida del nostre tren cap a Maklong, el nostre primer destí. No el podíem perdre perquè només n'hi han quatre al dia! La sorpresa va ser quan vam arribar i l'horari de sortida era a les 13.30. A vegades les dades que hi ha a internet no estan actualitzades. 

Viatgem per aquest país amb tanta confiança, que aquesta hora i mitja d'espera vam deixar les motxilles (amb totes les nostres pertinences) a la taquilla de l'estació. L'home que ven els tiquets no ens va posar cap problema i a mes, com es habitual aquí, ens va regalar una amable rialla. Tan de bo poguéssim viatjar per tot el món rodejats de tanta bondat i amabilitat!

El trajecte el vam fer de nou sense cap turista i asseguts devora dos nins amb els que vam jugar una bona estona. Un camí preciós amb boscos i salines!

La nostra arribada a Maklong va ser literalment dins un mercat. Resulta que a aquest poble fan el mercat damunt les vies del tren i quan els quatre trens del dia passen, desmunten les paradetes! Molt curiós veureu des de l'interior del tren!

Quasi quasi podíem tocar els productes amb els peus!!!!

Per suposat no falten els xinesos fent fotos com a locos!

Una vegada el tren ja ha passat, ho tornen a col·locar tot i a esperar de nou als compradors.

Desprès de fer una volta per aquest curiós mercat vam agafar un bus local per arribar al mercat flotant d'Amphawa.Teníem ganes de veure-ho, més després de la frustrada visita al d'Ayutthaya.

Aquest mercat és visitat per moltíssims de tailandesos que, nostàlgics d'altres temps on els mercats flotants eren abundants i formaven part del seu modus vivendi comercial, vénen aquí a passar el cap de setmana o a fer una visita d'un dia.

Varies barques amb fogons i parrilles s'estenen al llarg del canal. Just devora la gent camina pels carrerons amb passarel·les de fusta plens de menjar, de tendes de souvenirs, de roba, de massatges thai, d'olis i cosmètics de coco produïts a la regió, sal local, etc.

Per suposat vam voler provar el seu tan anunciat 'seafood', però malauradament no l'hi vam trobar molt de gust... Com dirien els nostres majors "com es peix i marisc del Mediterrani no hi ha res"!

Just després de sopar vam anar a fer un tour d'una hora amb barca pels canals del voltant (per 2 euros) per a veure cuques de llum (luciérnagas). Se'ns va fer un poc llarg, però els arbres plens de llums serpentejants despresos per aquests animalets es un fet curiós. A més, vam passar per un temple amb un buda negre gegant bastant impressionant.

Fins aquí les nostres aventures mercantils.
Cuidau-vos molt estimats i estimades i fins ben aviat amb més historietes!


 Anècdotes

Dir-vos que ens hem fet el nostre primer amic, tal i com mostra aquest cartell! :)

Informacions pràctiques pels viatgers

- Per poc que pugueu, feis aquest trajecte en transport públic local (trens, barques i busos), és un camí molt maco i poc turístic.

-  Les informacions d'internet no sempre estan actualitzades, així que posam la foto amb tots els horaris dels trens que van des de Samut Sakhon a Maklong pels possibles futurs viatgers.

- A Amphawa el mercat és de divendres a diumenge i tanca devers les 19 hores, així que heu de sopar molt prest i fer sa volta abans. A nosaltres ens va agafar molt de sorpresa que en acabar el tour en barca, a les 19.30, moltes coses haguessin tancat! Pensàvem que era un mercat nocturn però no és el cas. 

- Vam arribar a Amphawa sense allotjament reservat. Ens vam ficar per un dels carrers de fora del mercat i hi ha bastanta oferta. Dir-vos que es la primera vegada que hem regatejat el preu per dormir. Ens demanaven 800 baths (21 euros), bastant més del que havíem pagat fins ara. Dubtosos de si fer-ho o no, li vam proposar 700 (18 euros) i va acceptar sense problema, i això que aquí ara és temporada alta!

Ayutthaya: runes del passat

Desprès de dos dies a la gran ciutat i ja un poc més aclimatats, vam decidir començar la ruta motxilera!

Dia 4

Des de l'estació central de trens de Bangkok, per cert, ordenada, amb aire condicionat, banys nets, una sala d'espera reservada pels monjos i una perruqueria molt curiosa devora les vies, ens vam encarrilar cap Ayutthaya.

Ayutthaya va ser un regne siamès que va existir entre 1351 i 1767, quan els birmans els van invadir i van acabar amb el seu propi regne.

En el segle XVI era una de les ciutats més importants de l'orient, amb mercaders i comerciants venguts de totes les parts del món, i això es nota amb la majestuositat de les seves runes. 

Varem arribar a les 12 del migdia, amb una calorada d'escàndol. Només teníem ganes de trobar ombra quan de sobte veim que hi ha un tour en barca de dues hores per 180 baths (4,5 euros) per persona. Aquest et du a dos temples i unes runes fora de l'illa (sí, Ayutthaya és una gran illa rodejada de rius i canals, impressionant). Així que a les 16 hores, amb menys calor i posta de sol, ens vam embarcar sense pensar-ho!

La primera aturada va ser a un temple amb un buda gegant enmig, on just en aquell moment feien una litúrgia. Desprès d'haver comprat unes teles taronges, els devots es van seure a terra. El predicador va llençar les teles a cinc homes que s'havien enfilat al buda, entre les mans i els genolls. Aquests les van enganxar d'una banda de l'estàtua i van tirar l'altra part als devots que es van cobrir amb elles. Una vegada tots coberts i orant, els homes enfilats van començar a retirar la tela.Va ser un moment molt fervorós.

A més dels temples i les runes, que ens van encantar, la passejada amb vaixell també ens va permetre veure la vida de la gent local.

Cases damunt del riu amb les seves respectives barques aparcades, que són el seu mitjà de transport.

Una vegada acabada la passejada, al mateix port, vam decidir llogar una moto (6,5 euros per un dia sencer) ja que el nostre hostel estava una mica lluny i ens sortia quasi més barat llogar la moto que agafar taxis per anar i venir. Es varen passar un poc de nirvis al principi de la conducció. Hi han motos per tot i a més, a Tailàndia condueixen per l'esquerra, com al Regne Unit.

Abans d'anar a dormir vam aprofitar el motorino per a visitar el Wat Chai Huatanaram, les runes més impressionants d'Ayutthaya i que ja havíem visitat amb la barca. La gran diferència va ser que vam poder gaudir d'aquesta meravella tots sols, sense cap turista!

Se'ns dubte un moment màgic que no oblidarem. 

Dia 5 

Les runes de dia tampoc ens van decebre.

 

Piràmides que recorden a les runes maies de Centreamèrica, estàtues sense cap, budas decorats amb cagades de coloms i tombats al bell mig del carrer, etc.

I aquest buda atrapat per les arrels, una de les icones de la ciutat, mostra els segles que han passat des de l'existència d'aquesta civilització. És troba al Wat Phra Mahathat.

Després de visitar les runes vàrem decidir dinar al mercat flotant de la ciutat. Vestigis de com eren les relacions comercials a zones humides de Tailàndia, i que ens feia ganes veure. Curiosament el dia anterior, la madona de l'agència turística, ens va fer un mapa de com entrar sense pagar els 200 baths,  i ara no ho recordàvem molt bé, justament. Vàrem trescar un poc per veure si trobàvem la manera i...no way. Així que agafàrem la moto i seguirem recte per un carrer mentre el 'gorrilla' del pàrquing és va despistar. Voilà! Ja estàvem dins i ens estalviàrem 400 baths. I 'menos mal', perquè...vaja frau de mercat! Fals, postís i ultraturístic.

Lo millor, la camisa d'elefants mega-guiri que me vaig comprar.

Per falta de transport entre Ayutthaya i el nostre pròxim destí vam haver de tornar a Bangkok, per fer nit i gràcies a les dues hores de retard del tren,

vam poder viure un moment patriota ben curiós. Mentre esperàvem, a les 18 hores en punt, van posar l'himne nacional als altaveus de l'estació a tot volum, i de cop tothom es va aixecar, nosaltres inclosos, clar (què punyetes podíem fer?). Segur que tornarem a reviure aquest moment al llarg de la ruta, ja us ho contarem! 

Fins la propera!

Anècdotes

- Està clar que el món és molt petit. Caminant entre les runes em vaig trobar a na Carla, una al·lota que unes setmanes abans havia estat a la meva defensa de tesi i a la festa del dia després a París! Ella es francesa i va venir a través del meu amic Esteve. La vaig conèixer el mateix dia de la meva defensa.

Cap de les dues no ens podíem creure la coincidència!

- La mort del rei i el dol oficial ha fet que, durant uns mesos, l'entrada a les runes sigui gratuïta. Així que per uns quants dies hem pogut visitar-ho tot sense pagar un duro! 

- Tot anava beníssim fins que just aparcar la moto al hostel, quan volia obrir el seient i agafar algunes coses que vàrem comprar al mercat nocturn, la clau de la moto es va trencar per la meitat... L'endemà, l'amo del hostel, que era present al moment de dita ruptura, va telefonar a la senyora de la companyia de turisme per comunicar-li el fet. Aquesta es va presentar als deu minuts amb una altra moto i...'key, 400 baths, you 200, me 200, ok?' 'Ok, vaig dir, au!'

Informacions pràctiques pels viatgers

- Hi ha moltes excursions de Bangkok a Ayutthaya d'un dia amb autobús per visitar totes les runes. Vista la calor i que quan has vist tres runes tot sembla un poc igual, us recomanam molt fer nit. D'aquesta manera es poden veure els temples a la tarda amb la barca i de dia veure la resta de runes del centre de la ciutat. 

- Visitar les runes prest (obren a les 8 hores) i així evitar la calor i els nombrosos turistes que arriben de Bangkok, i fer-ho també al vespre, recobren una bellesa diferent. Val la pena.

- Si el hostel l'agafeu dins l'illa, teniu la possibilitat de llogar bicis enlloc de una moto. En canvi si l'agafau fora de l'illa, llogau una moto! Ara bé, heu de tenir confiança en la vostra capacitat de conducció, és tot un poc caòtic.

- Hi ha dos mercats nocturns, un devora el riu que no és molt gran, i un altre, devora el Wat Phra Mahathat, més gran i interessant per anar a sopar. 

- Per favor, no visitar el mercat flotant! Ni colant-se, com vàrem fer noltros, val la pena! N'hi han de molt millors! Noooo!