dilluns, 29 de maig del 2017

Mallorquins pel món: Java i el Mar de Flores

Desprès de tants de mesos de viatjar sols, ens feia moltes ganes fer ruta i activitats en companyia. De sobte vam passar de ser dos a, ni més ni menys, que un grup de set persones, amb tota la logística que això suposa! Però així i tot, l'emoció de la primera trobada va durar els onze dies de viatge!
El primer que vam visitar de l'illa de Java va ser Borobudur, el monument-temple budista més gran del món, que data del segle VIII.

És un lloc màgic, rodejat de bosc i amb volcans al fons. 


El monument és una espècie de piràmide, molt gran, amb antics gravats de pedra a totes les parets que l'envolten.






A més, està envoltada d'unes campanes a l'inrevés que guarden budas dins.






I on també es poden trobar estranyes criatures que fan de cap a les estàtues mil·lenàries!

A dues hores en cotxe es troba Prambanan, un conjunt de més de 200 temples hindús del segle IX que és declarà patrimoni de la humanitat per l'UNESCO l'any 1991.




Ja veis que encara que Indonèsia actualment sigui el país amb més musulmans del món, històricament el seu passat era hinduista i budista, una tradició que han guardat els balinesos, originàriament javanesos que van fugir de Java quan va arribar el primer sultà i implantà l'islamisme.

 Tant de sol passejant entre temples i runes ens va pujar al cap!
El dia del meu aniversari va coincidir amb un dia de llaaaarg viatge dins d'un bus!
 
Teòricament 14 hores de viatge entre Jogyakarta i Probolingo, als voltants del volcà Bromo, però el trajecte es va allargar unes 3 hores més per problemes tècnics!!!



Vam haver d'empènyer fort! Menys mal que amb un bon equip tot s'arregla i vam acabar rient entre esgotament i el surrealisme de la situació...







Però per sort hi va haver moments bons, bufant molt ben acompanyada i plena de bons desitjos!
Al matí següent vam anar a veure el Bromo, un volcà impressionant i que va ser el millor regal d'aniversari! Vaja força i potència natural!


El renou que surt del cor de la terra es sent des de molt abans d'arribar.

Des d'adalt ens vam quedar embadalits mirant el foc i el fum que treu, a més de l'impressionant entorn que l'enrevolta. Sens dubte les 17 hores de viatge van valer la pena!









La mateixa matinada, a les 4 del matí vam pujar a un altra volcà, l'Ijen, amb una pujada dura, on vam poder veure el 'blue fire' (un reflex blau que provoquen els gasos que surten), caminar en lluna plena, veure sortir el sol, descobrir un llac verd preciós enmig del cràter i amb el mar a l'altra part!















A baix ens van llogar una màscara per a no respirar els suposats gasos. No ens van servir gaire més que per fer el beneït... :)
La part més trista va ser veure els treballadors locals transportant grans quantitats de sofre per uns grans desnivells bastant perillosos, per uns sous ridículs.
 
La seva esperança de vida no supera els 55-60 anys degut a tots els aires tòxics que respiren.















D'allà ens vam dirigir primer amb vaixell cap a Bali i després amb avió cap a Flores, on ens van rebre amb tots els honors. Amb un cartell i tot!
Aquest home encantador ens va dur de l'aeroport al port de Labuanbajo, capital de Flores, on agafaríem aquell mateix dia un vaixell de fusta que ens duria a creuar tot el mar de Flores i el mar de Bali durant tres dies i tres nits.



Se'ns dubte una de les millors experiències que hem tengut en tot el nostre periple asiàtic.













Vam bucetjar entre tortugues i mantes gegants d'uns quatre metres!


Vam disfrutar de meravelloses sortides i postes de sol.

Vam fer excursions amb unes vistes impressionants...

Vam nadar a cascades d'aigua dolça dins una illa verge...

Vam visitar el parc natural de Komodo i la illa de Rinca, on ens vam trobar amb els increïbles dragons!



I tot això amb uns bons menjaringos que ens feia la tripulació i una gran companyia!Que més és pot demanar!
El creuer ens va deixar a l'extrem est de l'illa de Lombok i la vam creuar tota  per agafar un altre vaixell i arribar a la diminuta illa de Gili Air. Un trosset de terra sense cotxes i on vam descansar del moviment de la mar al son d'uns mojitos a la platja. Un tractament molt efectiu!!!!!
De tornada a Bali la nostra troupe mallorquina ja s'embarca de tornada i ens tornam a trobar sols a la illa més turística de la zona, de la que hem rebut comentaris de tot tipus...a veure que ens deparen els nostres darrers dies a Indonèsia! 
No us ho perdeu!
Una forta abraçada!

diumenge, 14 de maig del 2017

La illa de Java: cràters, batiks i patates

Desprès de cinc genials setmanes a la meravellosa Sumatra, sentint-mos com a casa, molt adaptats i enamorats de la gent, ens acomiadam d'ella amb peneta. Seguim el nostre camí cap a l'illa més poblada del món, Java.

La majoria dels blogs i guies de viatges et remarquen que la gran ciutat de Jakarta i capítal del país no té res especial a veure, a part de ser una gran urbe de més de deu milions d'habitants amb molt de trànsit i pol·lució. Així que decidim anar directament a Jogjakarta (deu repeticions del nom i un ja ho diu bé), una ciutat universitària, epicentre cultural javanès i seu de l'antic sultanat de Mataram, que va durar fins l'ocupació holandesa de finals de segle XVIII.

 



Encara se'n poden veure restes arquitectòniques d'aquest període que no van ser destrossades pel gran terratrèmol que va sacsejar la ciutat el 2004.


La ciutat de Jogja (com molts li diuen) també és famosa pels batiks. 
 
Unes teles pintades a mà amb cera d'abella i tintures naturals que es poden posar a les parets com a decoració. A més també en fan teles de roba precioses!



Encara que no és una ciutat gran, és de les més turístiques i s'hi poden trobar restaurants de tota classe. 

 
Ens van recomenar un que es diu "Mediterrani" i on vam menjar per primera vegada després de mesos OLI D'OLIVA, hummus, vinagreta... quasi ens va caure la llagrimeta del gust! Boníssim!


I vam trobar també el primer bar cubà del nostre itinerari, per a que no m'oblidi del meu passat latin ni de la meva tesis amb tant d'asiàtic!!!!!
Després d'alguns dies de 'turisteo' ja toca fer un poc de feina.
Tenim arreglada una visita al nostre primer projecte pròpiament de permacultura, i ens fa molta il·lusió! Es tracta d'un projecte que condueixen vuit amics indonesis (la majoria de Jakarta i de bones famílies) que han estudiat a Austràlia i Anglaterra temes d'energia solar, enginyeria agrícola i permacultura. Tenen un conveni amb un home que els hi deixa la seva terra durant set anys, així que no paguen res i van desenvolupant el seu projecte amb un fi educatiu i com a model per a mostrar als veïns com tenir cura de la terra, tractar-la de forma orgànica i com sembrar fruites i verdures pot donar més rendiment que fer feina amb el monocultiu d'arròs, tan estès per aquesta regió.


El projecte es diu Mahayana, i aquests són els integrants.










Tenen una petita construcció de fusta amb una cuina que és on s'organitza un poc la feina.


A més estan construint una casa tradicional javanesa abandonada que els va costar 3000 dòlars. Amb aquest preu te la desmonten, te duen tots els materials (fusta de la bona) i te la monten aquí on vulguis!






Dins aquesta casa en construcció, es on dormim tots junts!
Els primers dies vam treure pedres de totes mides del riu per pavimentar el terra de devora la casa nova. 
S'agraïa estar en remull amb la calor i la humitat que feia.






Carregar pedres va ser duret, així que en acabar, juntament amb altres tres voluntaris de Suïssa i Alemanya, vam estar contents i orgullosos!
També vam llevar la pols i brutor dels bambús que sostenen el sostre.
Vam envernissar les bigues de fusta antigues de la casa amb "candle nuts", un fruit sec que deixa una cera protectora.

Vam fer una escala de fusta per a que pujassin les gallines al galliner...

... i clots per sembrar molts de plataners a terres que abans eren de cultiu d'arròs i que es troben amb pocs nutrients. Els plataners i altres arbres ajuden a millorar la terra.


Encara que s'ha fet i es segueix fent un molt mal ús del sòl pel monocultiu d'arròs, el paratge és espectacular.
Vam tenir la sort que la mare de tres dels al·lots va venir a fer una visita i ens va fer uns menjarets exquisits!


Els vespres ens dedicàvem a tocar la guitarra, cantar o jugar a jocs d'endevinar...




 A més d'acariciar al primer moix que m'ha robat el cor de la meva vida! Me l'hagués enduit a casa!














Els diumenges aprofiten per anar a nedar dins una gran font d'aigua que és explotada per una embotelladora. L'aigua està fresqueta!
 

Aquí sentim que no podem aportar gaire més al projecte. Notam la diferència d'edat i l'extrema tranquil·litat dels que porten el lloc, així que desprès de vuit dies decidim partir cap a la zona volcànica de Dieng, acompanyats de na Denisse i n'Eric, la jove parella germanosuïssa.




Arribam a Wonosobo, ciutat meś propera a Dieng, I ens allotjam a un hostal amb uns llençols moníssims...
La meseta de Dieng és coneguda pel seu extensiu cultiu de patates (abasteixen tot el país d'aquest tubercle)i pels seus llacs verds dins cràters. 














Es poden veure cràters amb aigua bollint!
Enmig d'aquest paissatge llunar-volcànic no se'ls ocorre altra cosa que posar un coret romàntic per a fer-se fotos...





no ens vam poder resistir a quelcom tan kitch!












Vam llogar un motorino i ens vam passetjar entre les seves grans plantacions agrícoles.
Però ens vàrem quedar horroritzats de la gran quantitat de pesticides que hi posen!





Després de veure això ens demanam si no és millor dur una dieta carnívora i no vegetariana com la nostra! Bufff....















Aquesta zona guarda, a més, quelcom molt especial. Conté les restes hinduistes més antigues de Java, que daten del segle VII, durant el regne de Kalingga.
A més, vam poder arribar al poble de més altitud de l'illa de Java, Sembungan, a 2306 metres. Encara que pujar a la muntanya de Sikunir va ser de bades ja que esteiem dins un núvol. No es veia res...

Amb aquesta 'proesa' ja podem dir que hem estat al Kilòmetre 0 d'Indonèsia (Pulau Weh, Sumatra) i al punt més alt de tot Java! Idò!

Fins aquí les nostres aventures. Preparau-vos perquè a la pròxima entrada entren en joc cinc amics mallorquins que ens visiten! Iuuujuuuuuu!