Desprès de cinc genials setmanes a la meravellosa Sumatra, sentint-mos com a casa, molt adaptats i enamorats de la gent, ens acomiadam d'ella amb peneta. Seguim el nostre camí cap a l'illa més poblada del món, Java.
La majoria dels blogs i guies de viatges et remarquen que la gran ciutat de Jakarta i capítal del país no té res especial a veure, a part de ser una gran urbe de més de deu milions d'habitants amb molt de trànsit i pol·lució. Així que decidim anar directament a Jogjakarta (deu repeticions del nom i un ja ho diu bé), una ciutat universitària, epicentre cultural javanès i seu de l'antic sultanat de Mataram, que va durar fins l'ocupació holandesa de finals de segle XVIII.
Encara se'n poden veure restes arquitectòniques d'aquest període que no van ser destrossades pel gran terratrèmol que va sacsejar la ciutat el 2004.
La ciutat de Jogja (com molts li diuen) també és famosa pels batiks.
Unes teles pintades a mà amb cera d'abella i tintures naturals que es poden posar a les parets com a decoració. A més també en fan teles de roba precioses!
Encara que no és una ciutat gran, és de les més turístiques i s'hi poden trobar restaurants de tota classe.
Ens van recomenar un que es diu "Mediterrani" i on vam menjar per primera vegada després de mesos OLI D'OLIVA, hummus, vinagreta... quasi ens va caure la llagrimeta del gust! Boníssim!
I vam trobar també el primer bar cubà del nostre itinerari, per a que no m'oblidi del meu passat latin ni de la meva tesis amb tant d'asiàtic!!!!!
Després d'alguns dies de 'turisteo' ja toca fer un poc de feina.
Tenim arreglada una visita al nostre primer projecte pròpiament de permacultura, i ens fa molta il·lusió! Es tracta d'un projecte que condueixen vuit amics indonesis (la majoria de Jakarta i de bones famílies) que han estudiat a Austràlia i Anglaterra temes d'energia solar, enginyeria agrícola i permacultura. Tenen un conveni amb un home que els hi deixa la seva terra durant set anys, així que no paguen res i van desenvolupant el seu projecte amb un fi educatiu i com a model per a mostrar als veïns com tenir cura de la terra, tractar-la de forma orgànica i com sembrar fruites i verdures pot donar més rendiment que fer feina amb el monocultiu d'arròs, tan estès per aquesta regió.
El projecte es diu Mahayana, i aquests són els integrants.
Tenen una petita construcció de fusta amb una cuina que és on s'organitza un poc la feina.
A més estan construint una casa tradicional javanesa abandonada que els va costar 3000 dòlars. Amb aquest preu te la desmonten, te duen tots els materials (fusta de la bona) i te la monten aquí on vulguis!
Dins aquesta casa en construcció, es on dormim tots junts!
Els primers dies vam treure pedres de totes mides del riu per pavimentar el terra de devora la casa nova.
S'agraïa estar en remull amb la calor i la humitat que feia.
Carregar pedres va ser duret, així que en acabar, juntament amb altres tres voluntaris de Suïssa i Alemanya, vam estar contents i orgullosos!
També vam llevar la pols i brutor dels bambús que sostenen el sostre.
Vam fer una escala de fusta per a que pujassin les gallines al galliner...
... i clots per sembrar molts de plataners a terres que abans eren de cultiu d'arròs i que es troben amb pocs nutrients. Els plataners i altres arbres ajuden a millorar la terra.
Encara que s'ha fet i es segueix fent un molt mal ús del sòl pel monocultiu d'arròs, el paratge és espectacular.
Els vespres ens dedicàvem a tocar la guitarra, cantar o jugar a jocs d'endevinar...
A més d'acariciar al primer moix que m'ha robat el cor de la meva vida! Me l'hagués enduit a casa!
Els diumenges aprofiten per anar a nedar dins una gran font d'aigua que és explotada per una embotelladora. L'aigua està fresqueta!
Aquí sentim que no podem aportar gaire més al projecte. Notam la diferència d'edat i l'extrema tranquil·litat dels que porten el lloc, així que desprès de vuit dies decidim partir cap a la zona volcànica de Dieng, acompanyats de na Denisse i n'Eric, la jove parella germanosuïssa.
Arribam a Wonosobo, ciutat meś propera a Dieng, I ens allotjam a un hostal amb uns llençols moníssims...
La meseta de Dieng és coneguda pel seu extensiu cultiu de patates (abasteixen tot el país d'aquest tubercle)i pels seus llacs verds dins cràters.
Es poden veure cràters amb aigua bollint!
no ens vam poder resistir a quelcom tan kitch!
Vam llogar un motorino i ens vam passetjar entre les seves grans plantacions agrícoles.
Després de veure això ens demanam si no és millor dur una dieta carnívora i no vegetariana com la nostra! Bufff....
Aquesta zona guarda, a més, quelcom molt especial. Conté les restes hinduistes més antigues de Java, que daten del segle VII, durant el regne de Kalingga.
A més, vam poder arribar al poble de més altitud de l'illa de Java, Sembungan, a 2306 metres. Encara que pujar a la muntanya de Sikunir va ser de bades ja que esteiem dins un núvol. No es veia res...
Amb aquesta 'proesa' ja podem dir que hem estat al Kilòmetre 0 d'Indonèsia (Pulau Weh, Sumatra) i al punt més alt de tot Java! Idò!
Fins aquí les nostres aventures. Preparau-vos perquè a la pròxima entrada entren en joc cinc amics mallorquins que ens visiten! Iuuujuuuuuu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada