Pinyes, jungla i Gun's & Roses: el nostre darrer voluntariat rural a Borneo

Si hi havia un projecte que teníem clar que volíem fer des del principi, aquest era el de Kura Kura (que vol dir tortuga en llengua indígena), al Borneo malai. A més sabíem que segurament seria el nostre darrer projecte rural d'aquest viatge. Quasi dues setmanes de feina a un lloc fascinant.

Varem contactar amb en Lars a través de la plataforma Helpex. És un home noruec que viatjant pel món va conèixer a la que actualment és la seva dona, na Lisa. Ella és indígena bidayuh, una de les moltes ètnies que viuen a Borneo. Han viscut cinc anys a Noruega però s'han decantat per criar aquí a les seves meravelloses filles, na Froya i na Fiona. Les nines ens van enamorar des del primer dia.

El seu projecte és una eco-homestay ubicada al bell mig de la jungla, amb un únic accés pel riu, ja que no hi ha carreteres, lo que el fa més remot i fascinant.











 
Literalment, el paradís!

La nostra tasca serà per una banda ajudar amb els hostes (tasques d'ajuda de cuina, sobretot a rentar plats!), disfrutar i jugar amb les nines i la més important, netejar de males herbes la gran plantació de pinyes que tenen.

Una feina dura, ja que les fulles de la planta de la pinya tenen moltes punxes (sabieu que cada planta només treu una sola pinya i que és una mata?). Per protegir-mos anàvem amb màniga llarga, cosa que no ajudava a combatre les altes temperatures i l'alta humitat, però sí ajudava a no tenir ferides. Matxete en mà i a currar!

 

Hem suat el que no està escrit, però finalment vam aconseguir l'objectiu de tenir el camp accessible. Ens hem convertit en experts tallant les fulles de la planta de la pinya!

Quan no podíem suportar la calor fèiem altres tasques a l'ombra, com pintar un banc...

...i preparar el paviment d'on anirà el banc amb rajoles i terra.

En Josep, seguint amb la seva creuada de curar a gent a tots els racons del món, va tractar quasi diàriament na Lisa... que per suposat ja està molt millor!

Na Lisa, que sempre ha somiat en tenir el seu restaurant, ens ha fet el menjars més exquisits dels darrers mesos! Cada dia entre cinc i sis plats diferents. I quins plats!!!!!!

És una cuinera increïble! Hem agafat un poc de pes i tot!

 

 

Però nosaltres també els vam deleitar amb una truita de patates! Ja ho hem instaurat com un ritual a tots els projectes on hem estat! Hahahaha...

La veritat es que poc temps desprès d'haver arribat ja ens sentíem com a casa, i les nines ens duien bollets!

Així que el diumenge, el nostre dia lliure desprès d'una setmana de feina, el vam passar tots junts anant d'excursió a unes catarates. 

A més, vam tenir la sort que ens convidessin a dues bodes "bidayuh" com si fóssim part de la família. Una experiència que mai haguéssim tingut com a turistes i que difícilment oblidarem.

En aquestes darreres noces, na Lisa va ser cridada a l'escenari perquè és conegut al poble que canta molt bé. La sorpresa va ser quant ella va cridar en Josep per a que l'ajudés amb una cançó de Gun's & Roses! 

Al poble encara en deuen xerrar!!!! Un cantant de Doom metal mallorquí, cantant a una boda indígena a Borneo! Ja ho diuen que la realitat supera la ficció...

Fins aquí la nostra meravellosa experiència a Kura Kura Homestay.
Gràcies per seguir (encara) les nostres aventures.
Abraçades viatgeres!

De Bali a Borneo: entre temples, platges i moixos

La veritat és que teníem molta curiositat de conèixer i tenir una opinió pròpia de Bali desprès de sentir-ne parlar tant. La única illa indonèsia que la majoria de gent occidental coneix, i la que més opinions divergents suscita entre els viatgers que ens hem anat trobant. 

Malauradament no hi hem passat el temps necessari per tenir-ne una opinió més ferma, encara que podem dir que no ha estat el que més ens ha fascinat del viatge. Ens hagués agradat conèixer els poblets del nord, però les males carreteres, el terrible trànsit i el poc temps que teníem (sen's acaba la visa i hem de sortir del país) ens van dissuadir d'allunyar-mos molt de l'aeroport. Així que finalment només us podem contar menys de dos dies a Ubud, al centre de l'illa, i quatre dies a la península del sur.

Ubud és un poble-ciutat molt turístic, amb molts de serveis, tendes mones, spas a bon preu i on és troba un mercat enorme, amb teles i mobles de fusta xulíssims, a més d'artesanies, sabons, collars, etc. per tornar-se loco!

A més, està molt ben situat, envoltat de verds camps d'arròs i temples molt xulos.

El temple de Tirta Empul està dedicat a l'aigua, ja que tenen una font natural que brolla constantment. Els feligresos van allà a depurar-se.

També vam visitar el Gunung Kawi, on després de baixar unes 200 escales et trobes l'antic temple enmig de grans roques, bastant impressionants.

Al sur (a la península de Bukit, més àrida i plana) ens vam dirigir al Merta Nadi Homestay, que el duu un català. Està molt be perquè està enmig de la península i d'allà pots anar a les platges dels dos costats. Ell ens va donar moltes recomanacions i ens va explicar que les infraestructures de Bali són les mateixes que fa vint anys però amb milers de turistes més amb tots els problemes que això implica! El govern indonesi guanya molts doblers amb Bali però no hi inverteix pràcticament res, fet que se'ns dubte li lleva encant i tranquil·litat (un tren o una mica de transport públic sense dubte ajudaria).

La primera platja que vam visitar, la Pantai Padang Padang, estava absolutament plena de gent, sobretot russos, algun burka i xiringuitos de begudes i pareos.

Per sort en vam trobar d'altres de més difícil accès i més tranquil.les, com la Green Bowl beach, amb més de 200 escales! 

A la Gunung Payung passes per un bosquet, també amb bastantes escales, hi vam estar pràcticament sols...

La Dreamland beach, ens va sorprendre amb unes ones molt fortes que deixen un rastre d'espuma a tota la platja...

A l'Uluwatu beach si hi vas s'horabaixa amb marea baixa pots caminar entre roques i arribar a una platja "secreta" amb uns grans penyassegats i un vaixell abandonat. 

No és pot negar que la natura aquí es molt imponent, però entre les corrents, les ones gegants i les super marees, nedar es fa molt difícil. Res a veure amb les nedades relaxants del nostre mediterrani... Estava clar que ens havia de sortir el xovinisme mallorquí a Bali, inevitable fent la comparació entre dues illes turístiques :)

Però a Bali no tot són platges. El temple d'Uluwatu està a dalt de tot d'un penya-segat creant un panorama bastant màgic.

També a Jimbaran, un poblet més de gent local, tenen un mercat de peix fresc que ens va encantar!

Vas allà, compres el que més t'agradi (peix, calamars, marisc...) i a devora hi ha uns restaurantets que t'ho cuinen a la planxa amb un poc d'arròs, salsetes i una cervesa gran pel mòdic preu de 10 euros! 

Tot un luxe a l'abast de tothom (amb això si que ens guanyen a Mallorca!)

D'aquesta manera ens acomiadem de Bali, i li deim adéu a Indonèsia per un temps...

La nostra pròxima destinació és l'illa de Borneo, lloc que rememora jungles, pobles indígenes aïllats, caçadors de caps, fauna i flora impressionants, etc. El paradís de tot antropòleg!La cinquena illa més gran del món està dividida entre tres països: Malàisia, Brunei i Indonèsia (capritxos dels colonitzadors europeus). Començam l'aventura a la part malaia on el tema visat és més fàcil, concretament a Kuching, capital de la regió de Sarawak.

Kuching vol dir moix, i entre els seus carrers tenen escultures i pintades de moixos.

És una ciutat construïda al voltant d'un gran riu, el Sungai Sarawak, amb un passeig-malecón molt agradable.

Des del riu surten uns vaixells que et permeten veure la ciutat des d'una altra perspectiva. Va ser un encert anar-hi en la posta de sol.

La història d'aquesta regió es bastant diferent a la resta del país. James Brooke, d'origen anglès, va arribar a Kuching com a explorador i va acabar sent anomenat «rajà» o"governador" al 1841 gràcies a un pacte amb el sultà de Brunei i amb el vist i plau dels indígenes, amb els que tenia una bona relació. Així és va instaurar un règim dels "rajàs blancs", amb els Brooke al capdavant, amb una certa autonomia de la metròpoli londinenca.

Encara es poden veure restes d'aquest passat a la ciutat, on curiosament hi regna un fort sentiment nacionalista.

El Fort Margherite, datat d'aquella època, actualment és un museu que explica aquesta etapa amb una certa veneració als «rahás», ja que va ser construït amb doblers de la família. 

Però així i tot és molt interessant i recomanable tant pel que diu com per l'arquitectura colonial.

També vam visitar el museu tèxtil i el museu d'antropologia amb rèpliques de cases tradicionals anomenades "longhouse" i amb explicacions de les diferents cultures indígenes, ens va encantar.

L'anècdota a Kuching va ser que vam visitar el primer hospital de tot el nostre periple. En Brunet té un bony a una vena de la cama i ja que tenim una súper assegurança, aprofitam. En 30 minuts li prenen la tensió, li passen consulta i li fan una ecografia. 

 

Sobreviurà, no és res greu.

A la propera entrada us contarem el nostre darrer projecte rural, no us ho perdeu!

Besades!