Pinyes, jungla i Gun's & Roses: el nostre darrer voluntariat rural a Borneo

Si hi havia un projecte que teníem clar que volíem fer des del principi, aquest era el de Kura Kura (que vol dir tortuga en llengua indígena), al Borneo malai. A més sabíem que segurament seria el nostre darrer projecte rural d'aquest viatge. Quasi dues setmanes de feina a un lloc fascinant.

Varem contactar amb en Lars a través de la plataforma Helpex. És un home noruec que viatjant pel món va conèixer a la que actualment és la seva dona, na Lisa. Ella és indígena bidayuh, una de les moltes ètnies que viuen a Borneo. Han viscut cinc anys a Noruega però s'han decantat per criar aquí a les seves meravelloses filles, na Froya i na Fiona. Les nines ens van enamorar des del primer dia.

El seu projecte és una eco-homestay ubicada al bell mig de la jungla, amb un únic accés pel riu, ja que no hi ha carreteres, lo que el fa més remot i fascinant.











 
Literalment, el paradís!

La nostra tasca serà per una banda ajudar amb els hostes (tasques d'ajuda de cuina, sobretot a rentar plats!), disfrutar i jugar amb les nines i la més important, netejar de males herbes la gran plantació de pinyes que tenen.

Una feina dura, ja que les fulles de la planta de la pinya tenen moltes punxes (sabieu que cada planta només treu una sola pinya i que és una mata?). Per protegir-mos anàvem amb màniga llarga, cosa que no ajudava a combatre les altes temperatures i l'alta humitat, però sí ajudava a no tenir ferides. Matxete en mà i a currar!

 

Hem suat el que no està escrit, però finalment vam aconseguir l'objectiu de tenir el camp accessible. Ens hem convertit en experts tallant les fulles de la planta de la pinya!

Quan no podíem suportar la calor fèiem altres tasques a l'ombra, com pintar un banc...

...i preparar el paviment d'on anirà el banc amb rajoles i terra.

En Josep, seguint amb la seva creuada de curar a gent a tots els racons del món, va tractar quasi diàriament na Lisa... que per suposat ja està molt millor!

Na Lisa, que sempre ha somiat en tenir el seu restaurant, ens ha fet el menjars més exquisits dels darrers mesos! Cada dia entre cinc i sis plats diferents. I quins plats!!!!!!

És una cuinera increïble! Hem agafat un poc de pes i tot!

 

 

Però nosaltres també els vam deleitar amb una truita de patates! Ja ho hem instaurat com un ritual a tots els projectes on hem estat! Hahahaha...

La veritat es que poc temps desprès d'haver arribat ja ens sentíem com a casa, i les nines ens duien bollets!

Així que el diumenge, el nostre dia lliure desprès d'una setmana de feina, el vam passar tots junts anant d'excursió a unes catarates. 

A més, vam tenir la sort que ens convidessin a dues bodes "bidayuh" com si fóssim part de la família. Una experiència que mai haguéssim tingut com a turistes i que difícilment oblidarem.

En aquestes darreres noces, na Lisa va ser cridada a l'escenari perquè és conegut al poble que canta molt bé. La sorpresa va ser quant ella va cridar en Josep per a que l'ajudés amb una cançó de Gun's & Roses! 

Al poble encara en deuen xerrar!!!! Un cantant de Doom metal mallorquí, cantant a una boda indígena a Borneo! Ja ho diuen que la realitat supera la ficció...

Fins aquí la nostra meravellosa experiència a Kura Kura Homestay.
Gràcies per seguir (encara) les nostres aventures.
Abraçades viatgeres!