La veritat és que teníem molta curiositat de conèixer i tenir una opinió pròpia de Bali desprès de sentir-ne parlar tant. La única illa indonèsia que la majoria de gent occidental coneix, i la que més opinions divergents suscita entre els viatgers que ens hem anat trobant.
Malauradament no hi hem passat el temps necessari per tenir-ne una opinió més ferma, encara que podem dir que no ha estat el que més ens ha fascinat del viatge. Ens hagués agradat conèixer els poblets del nord, però les males carreteres, el terrible trànsit i el poc temps que teníem (sen's acaba la visa i hem de sortir del país) ens van dissuadir d'allunyar-mos molt de l'aeroport. Així que finalment només us podem contar menys de dos dies a Ubud, al centre de l'illa, i quatre dies a la península del sur.
Ubud és un poble-ciutat molt turístic, amb molts de serveis, tendes mones, spas a bon preu i on és troba un mercat enorme, amb teles i mobles de fusta xulíssims, a més d'artesanies, sabons, collars, etc. per tornar-se loco!
A més, està molt ben situat, envoltat de verds camps d'arròs i temples molt xulos.
També vam visitar el Gunung Kawi, on després de baixar unes 200 escales et trobes l'antic temple enmig de grans roques, bastant impressionants.
Al sur (a la península de Bukit, més àrida i plana) ens vam dirigir al Merta Nadi Homestay, que el duu un català. Està molt be perquè està enmig de la península i d'allà pots anar a les platges dels dos costats. Ell ens va donar moltes recomanacions i ens va explicar que les infraestructures de Bali són les mateixes que fa vint anys però amb milers de turistes més amb tots els problemes que això implica! El govern indonesi guanya molts doblers amb Bali però no hi inverteix pràcticament res, fet que se'ns dubte li lleva encant i tranquil·litat (un tren o una mica de transport públic sense dubte ajudaria).
La primera platja que vam visitar, la Pantai Padang Padang, estava absolutament plena de gent, sobretot russos, algun burka i xiringuitos de begudes i pareos.
Per sort en vam trobar d'altres de més difícil accès i més tranquil.les, com la Green Bowl beach, amb més de 200 escales!
A la Gunung Payung passes per un bosquet, també amb bastantes escales, hi vam estar pràcticament sols...
La Dreamland beach, ens va sorprendre amb unes ones molt fortes que deixen un rastre d'espuma a tota la platja...
A l'Uluwatu beach si hi vas s'horabaixa amb marea baixa pots caminar entre roques i arribar a una platja "secreta" amb uns grans penyassegats i un vaixell abandonat.
No és pot negar que la natura aquí es molt imponent, però entre les corrents, les ones gegants i les super marees, nedar es fa molt difícil. Res a veure amb les nedades relaxants del nostre mediterrani... Estava clar que ens havia de sortir el xovinisme mallorquí a Bali, inevitable fent la comparació entre dues illes turístiques :)
Però a Bali no tot són platges. El temple d'Uluwatu està a dalt de tot d'un penya-segat creant un panorama bastant màgic.
També a Jimbaran, un poblet més de gent local, tenen un mercat de peix fresc que ens va encantar!
Vas allà, compres el que més t'agradi (peix, calamars, marisc...) i a devora hi ha uns restaurantets que t'ho cuinen a la planxa amb un poc d'arròs, salsetes i una cervesa gran pel mòdic preu de 10 euros!
Tot un luxe a l'abast de tothom (amb això si que ens guanyen a Mallorca!)
D'aquesta manera ens acomiadem de Bali, i li deim adéu a Indonèsia per un temps...
La nostra pròxima destinació és l'illa de Borneo, lloc que rememora jungles, pobles indígenes aïllats, caçadors de caps, fauna i flora impressionants, etc. El paradís de tot antropòleg!La cinquena illa més gran del món està dividida entre tres països: Malàisia, Brunei i Indonèsia (capritxos dels colonitzadors europeus). Començam l'aventura a la part malaia on el tema visat és més fàcil, concretament a Kuching, capital de la regió de Sarawak.
Kuching vol dir moix, i entre els seus carrers tenen escultures i pintades de moixos.
És una ciutat construïda al voltant d'un gran riu, el Sungai Sarawak, amb un passeig-malecón molt agradable.
Des del riu surten uns vaixells que et permeten veure la ciutat des d'una altra perspectiva. Va ser un encert anar-hi en la posta de sol.
La història d'aquesta regió es bastant diferent a la resta del país. James Brooke, d'origen anglès, va arribar a Kuching com a explorador i va acabar sent anomenat «rajà» o"governador" al 1841 gràcies a un pacte amb el sultà de Brunei i amb el vist i plau dels indígenes, amb els que tenia una bona relació. Així és va instaurar un règim dels "rajàs blancs", amb els Brooke al capdavant, amb una certa autonomia de la metròpoli londinenca.
Encara es poden veure restes d'aquest passat a la ciutat, on curiosament hi regna un fort sentiment nacionalista.
El Fort Margherite, datat d'aquella època, actualment és un museu que explica aquesta etapa amb una certa veneració als «rahás», ja que va ser construït amb doblers de la família.
Però així i tot és molt interessant i recomanable tant pel que diu com per l'arquitectura colonial.
També vam visitar el museu tèxtil i el museu d'antropologia amb rèpliques de cases tradicionals anomenades "longhouse" i amb explicacions de les diferents cultures indígenes, ens va encantar.
L'anècdota a Kuching va ser que vam visitar el primer hospital de tot el nostre periple. En Brunet té un bony a una vena de la cama i ja que tenim una súper assegurança, aprofitam. En 30 minuts li prenen la tensió, li passen consulta i li fan una ecografia.
Sobreviurà, no és res greu.
A la propera entrada us contarem el nostre darrer projecte rural, no us ho perdeu!
Besades!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada