No sabem el perquè, però des de que vam planificar el viatge, Indonèsia va ser el país que més curiositat i interès ens suscitava. Ara ja podem dir que definitivament ens ha captivat!
Només aterrar a la capital de la gegant Sumatra, Medan (una ciutat terrible com la majoria de les ciutats d'aquí), vam agafar un cotxe compartit cap al Toba, el llac volcànic més gran del món. Durant el camí ja ens vam fer amics dels dos conductors, que eren Bataks, el poble que viu a aquesta regió, coneguts al seu passat per ser un poble extremadament guerrer i practicar, com a molts indrets d'aquesta latitiud, el canibalisme. El nom de Josep tot d'una crea simpatia ja que són un poble cristià, molt minoritari dins el país amb més musulmans del món. Desprès de 3 hores i mitja de conduir, el conductor ens va demanar si ens sabria greu aturar un moment, que era important perquè havia de veure la seva "estimada". Així que de sobte ens vam trobar a un hospital de la carretera, saludant a la seva amant que estava entusiasmada de trobar a dos estrangers. Definitivament aquest país promet! La seva simpatia i la seva espontaneïtat recorden més a Amèrica Llatina, que a la seria i estructurada societat malaia.
El llac Toba és un lloc màgic: muntanyes d´un verd preciós que és reflecteixen a l'aigua, barques tradicionals de pesca, camps d'arròs, campanars d'esglésies...
Sortim al migdia (després d'esperar tres hores a algú) cap al diminut poble de Silimalombu, on farem el nostre segon projecte rural, amb aquesta barca...la de l'esquerra eh.
Gent molt simpàtica i amable, i els nins i les nines ens encanten!
Durant el camí dins el llac no podem aturar de flipar amb la immensitat de la natura d'aquest lloc...
Sortim al migdia (després d'esperar tres hores a algú) cap al diminut poble de Silimalombu, on farem el nostre segon projecte rural, amb aquesta barca...la de l'esquerra eh.
Gent molt simpàtica i amable, i els nins i les nines ens encanten!Durant el camí dins el llac no podem aturar de flipar amb la immensitat de la natura d'aquest lloc...
Silimalombu: Del 57 al 70è dia de viatge
Aquest projecte el du a terme na Ratna, una nativa batak filla del rei del poble, i en Thomas, el seu home alemany que va deixar la seva vida europea per a viure en aquest paradís.
L'arquitectura tallada a la fusta i amb colors vermells, negres i blancs és l'estil tradicional batak, que és troba al llarg del llac.
Aquest és un projecte ambiciós, amb molts de fronts oberts que ens van permetre aprendre moltíssimes coses!
Una de les principals activitats econòmiques que tenen és el vi i el vinagre de mango. Tenen excedent i l'aprofiten. Primer es renten les botelles (són reciclades) al llac...
Desprès s'omplen a partir dels bidons on s'ha fermentat el suc de mango durant mesos.
I posen el tap amb una màquina que els deixa ben hermètics.
Ja estem preparats per a fer la nostra cervesa artesana! jejejeje....
També hem après a fer nuus amb corda per a fer mobles amb bambú.
Hem recollit una gran quantitat de cebes, a més de sembrar pastanagues i ravanets.
I una vegada ben assecat l'hem torrat. Es un procès on no pots aturar de remenar i remenar, però el cansament se'n va amb l'increïble oloreta que fa!
També hem recollit "graviola" d'una dotzena d'arbres, una fulla de la que en fan infusions i que te moltes propietats per a la salut
Fins i tot hem après a cosir amb màquina i fet unes fundes de coixí, uns coixins fets de fulles i branques.
Però no només hem fet feina, també hem tengut vivències molt especials!!!!
El diumenge vam decidir anar a missa i aprofitar aquest moment de trobada que suposa per a conèixer més gent dels pobles del voltant.
Tothom vestit de diumenge amb camises i faldes tradicionals, molt mudats i les dones totes amb monyos amb cabell postís. Molt curiós.
La missa amb llengua batak i la litúrgia molt diferent a la "nostra". Aquí canten mooolt i alternen discursos amb coros musicals.
No tenen hòstia tots els diumenges, només un pic al mes quant ve el capellà oficial que va de poble en poble.
En Josep no es va poder escapar i va tractar a totes les dones majors del poble. També va ser una experiència religiosa! Ens van pagar amb ous (molt cotitzats aquí), que varem utilitzar per fer...
... la nostra primera "spanish omelet"! Amb algunes variacions en la recepta.
Enlloc de patata, que no en teníem, yucca i enlloc d'ous de gallina, ous d'ànnera! I va sortir deliciosa!
Durant la nostra estada vam estar amb un belga i una taiwanesa, i a la nit jugàvem a UNO amb na Tiur, una nina orfa que viu a la casa i que ens va robar el cor. Fer-la riure va ser una tasca ben difícil, però ho vàrem aconseguir el darrer dia!
La nostra estada al projecte acabava, ja només ens quedava renovar el visat a Siantar (una altra ciutat horrible), fet gens fàcil: quatre hores de viatge per arribar a l'oficina d'immigració i una burocràcia lenta i difícil. Na Ratna ens va esponsoritzar i així ens varen allargar un mes el visat, bravo! El primer incident que varem tenir amb les carreteres va ser a la tornada, per una caiguda amb la moto que varem utilitzar per anar a Immigració i que var provocar una situació ben graciosa. L'amo de la moto curant una ferida al genoll d'en Josep amb un cotonet amb alcohol, mentre hi havia set o vuit homes beguent Tuak, la beguda per excel·lència dels Batak (suc de la flor de palma fermentat) i la moto mig desfeta amb fang. Lo millor: li tornam la moto fotuda i amb el meu genoll sagnant i a damunt ens ofereixen una altra moto per poder arribar a casa. Per suposat varem pagar la reparació, que tampoc volien! Quina gent més meravellosa!
Tuk tuk i nord de Samosir: Del 71 al 74è dia
Ens feia ganes acabar de conèixer l'illa de Samosir pel nostre compte, inclús fer-ho amb base a Tuk-Tuk, el seu principal nucli turístic. Clar, quan a un li diuen això s'imagina quelcom a 'la mallorquina', i res més enfora de la realitat.
És una localitat que es troba a una petita península amb petits turons, amb bastants hostels i restaurants, però tot molt ben fet i sense disbarats.
Que be s'està de nou fent de guiri desprès de dues setmanes de feina!!!!
D'allà vam caminar fins al poble del costat, Ambarita, visitant unes cadires i taules de pedra que servien per a discutir els assumptes de la comunitat, i de pas tallar algun cap...
Ens vam posseir de l'energia del lloc!
També vam visitar la tomba dels darrers reis batak pre-cristians. Per entrar et fan posar una tela en senyal de respecte.
Ens va costar molt partir desprès de quasi tres setmanes amb els batak del llac Toba. Quins bon records ens enduim d'aquest lloc i d'aquesta gent!
El volcà i les fruites de Berastagi: Dia 75 i 76 de viatge
Encara en regió cristiana batak, però amb una altra variant dialectal (el karo), ens vam adentrar a Berastagi, ciutat que es troba dins una àrea reconeguda per la seva qualitat i quantitat de fruites i verdures i pels seus volcans.
Hem descobert dues fruites que ens han encantat: Slagan fruit o snake fruit, amb una pell negre com de serp i blanca per dins i molt dolça. I la nostra preferida, el camarelo o teron blanda que es la mescla entre la tomàtiga i la passion fruit.
La ciutat en sí no té res d'especial més que el seu mercat amb grans quantitats de tabac...
Però l'esforç va valer la pena! Quina passada poder veure un cràter ple d'aigua i amb fonts sulfuroses.
Lo millor va ser que desprès de la dura baixada ens esperaven unes termes d'aigua volcànica, amb unes vistes xulíssimes i el mòdic preu de 35 cèntims!
Fins aquí les nostres aventures! Esperem que no vos haguem avorrit amb aquesta entrada més llarga de l'habitual, però volíem avançar perquè anam un poc endarrerits...
Una forta abraçada!
