Melaka (sud de Malàisia) i Singapur. Del 51 al 56è dia del super viatge.
Melaka, la fusió i el cresol cultural de Malàisia
La sensació de que les diferents cultures de Malàisia (hindú, xinesa i malaia) només conviuen però no es mesclen, es va esvair amb els "Baba Nyonya" de Melaka.
La guia del tour gratuït que organitza l'Oficina de Turisme de la ciutat
(molt recomanable) formava part d'aquesta comunitat i ens va contar
molts de detalls apassionants de la seva "aculturació".
Resulta que són una comunitat amb avantpassats xinesos que van anar perdent la llengua pròpia integrant-se a la nova cultura on arribaren. El resultat és una cultura que ha guardat millor les tradicions, els rituals i els balls que la pròpia Xina (ja que amb l'arribada del Partit Comunista al poder en van perdre moltes), però que no parlen la llengua xinesa, sinó un malai propi.
Degut a que a l'època colonial Melaka va ser un important port industrial, l'anglès va ser una de les llengües vehiculars, així que els Baba Nyonyas són més fluids en anglès que la resta de malais.
A més de la mescla cultural, a Melaka també hi trobam un passat colonial portuguès, holandès i anglès, que ha deixat petjada....
Estàtues de missioners catòlics (Sant Francesc Xavier)...
...una arquitectura holandesa única en el país...
...uns boníssims "pastels de Belem", d'origen portuguès... Sens dubte una gran mescla!
Al ser una ciutat amb riu, una de les atraccions és passejar amb un bot i conèixer els diferents racons des de l'aigua.
Teníem ganes de conèixer alguna illa, però no ens sonava que n'hi hagués cap per la zona. Vàrem mirar el maps.me (una aplicació que hem descobert per aquí) i...uep! Davant la costa hi ha un tros de terra petita, allunyat...sense cap hotel? Pulau Besar, deia. Idò a investigar!! Posant el nom a Google, resulta que és una 'illa misteriosa'...
Ni a l'oficina de turisme estan acostumats a que la gent demani per l'illa...i el taxista que ens var dur fins el poble on és troba el mollet (a 25' de Melaka) ens va dir que mai havia acompanyat a cap turista fins allà. El millor va ser quan ens va dir que l'illa ens canviaria la vida d'alguna forma, ja que era un lloc 'especial'. La cosa es posava interessant, i efectivament, vaja experiència!
A l'illa hi ha enterrada la filla d'un sultà, fet que la fa sagrada. Devora la tomba vam seguir el camí i ens vam trobar varia gent que s'ha instal·lat a viure allà amb tendes de campanyes i fustes i materials varis.
Sembla que hi van peregrins hindomusulmans a fer rituals i a resar, deixant coves amb pintades, encens i llibres sagrats devora les pedres.
Dins d'aquest estrany misticisme vam seguir caminant... Platges paradisíaques solitàries amb arena fina i manglars...
Resulta que un espanyol va construir una petita ciutat vacacional d'estil mediterrani amb un camp de golf i un embarcador privat a l'illa, però una vegada acabat hi va haver algun tipus de "força sobrenatural" (no vam aclarir que va passar) que va fer que mai es posés en marxa el negoci. Actualment es troba completament abandonat.
Per si fos poc, acabant la volta a l'illa ens vam creuar amb una escola alcorànica plena de nins de totes les edats!
Un lloc en el món que se'ns dubte no oblidarem!
Singapore: Un occident dins l'orient.
Dia 54 al 56è dia de viatge.
El país sorpresa que vàrem visitar efectivament va ser Singapur... Ho teníem molt a prop i ens feia curiositat.
La veritat és que mai ens imaginàvem que fos tan complicat entrar-hi per terra. Vam estar quasi una hora dins el bus per entrar més dues hores de rellotge fent coa pel control de passaport!
Només vuit persones fent feina per a cents de viatgers, i els policies que es passegen per allà no fan cara de gaires amics.
Els preus d'aquí no tenen res a veure amb la resta del sud-est asiàtic, així que per no desquadrar el pressupost vam anar ben alerta! Dormir a una habitació de deu persones, per exemple, agafar algun taxi compartit del Grab Car (tipus Uber), caminar molt (recomanable), etc.
Encara que és una ciutat totalment inviable a nivell ecològic, amb un consum energètic terrible (per la nit hi han llums per tot arreu), amb gratacels de vidre (amb la calor que fa!) i aires acondicionats per tot, no es pot negar que és impressionant.
L'imponent edifici de Marina Bay corona el barri dels negocis i les grans empreses, amb un gran llac que reflexa totes les llums dels altíssims edificis.
Vam pujar al pis 57è a l'hora de la posta de sol, amb un ascensor que no tarda ni dos minuts en pujar! Així vam poder apreciar la ciutat de dia i de nit. Val molt la pena, encara que vam pagar la cervesa més cara de la història (uns 12 dolars)!
A la tornada cap a casa ens vam trobar un súper concert de rock gratuït a l'aire lliure amb el millor equip de so que recordam! Uuuauuu!
A l'època colonial l'alta societat singapurense es reunia a l'emblemàtic hotel Raffles i era comú veure als homes bevent gin o whisky. Les dones no podien fer el mateix ja que no els era permès consumir alcohol en públic.
Així és com un barman del Raffles va inventar el "Singapore Sling", que sembla un suc de fruita però amaga un poc de gin per l'alegria de les dones. :)
L'hotel és un edifici colonial preciós que val la pena visitar, així com entrar al seu bar, però només a mirar, perquè els preus son prohibitius! jejeje...
Ens va treure, a traves de la seva empresa, entrades gratuïtes per entrar al zoo, una de les grans atraccions del país i que nosaltres no haguéssim visitat en cap cas (per qüestions ètiques sobretot i també pel preu de l'entrada), però estava tan content d'haver-les aconseguit i de poder convidar-nos que no li vam poder dir que no.
Vam veure tot tipus d'animals: pandas, tigres, girafes, elefants, un òs polar i un super aquari.
Després ens va dur al famós carrer comercial d'Orchard Street, on hi han les grans marques. El que més ens va impresionar va ser veure cents i cents de dones filipines. Totes són treballadores domèstiques, fent net i cuidant als nins i al majors, i el diumenge és el seu dia lliure. És reuneixen allà, passen el dia juntes xerrant i envien als seus familiars el que han guanyat durant la setmana.
Com a pràcticament totes les ciutats del món, aquí també tenen la seva
"China Town", que ens va agradar especialment per la seva arquitectura.
Ja de nit, vam anar a veure els "Supertrees Grove", que és un parc que ha guanyat espai al mar, i hi han uns arbres gegants fets de ferro i coberts de plantes. Vam coincidir amb un espectacle de llums i música gratuït que fan cada dia, la 'Garden Rhapsody'. Una molt bona manera de descansar ses cames i agafar un poc de fresca a un lloc ben especial.
Ja de tornada en Pavan ens va voler dur al Casino, que coneix bastant bé. Ens va mostrar com funcionen els jocs, on està el pis reservat per a persones que aposten grans quantitats, el bar on et pots servir beguda gratuïtament, el funcionament intern, etc. La veritat és que fa bastant de mal rotllo sobretot quant veus molts de treballadors de Bangladesh que fan feina tot el dia de sol a sol i a la nit ho perden tot. L'increïble és que pels estrangers l'entrada és gratuïta però els ciutadans de Singapur han de pagar. Resulta que el govern no vol que els seus ciutadans perdin diners. Te gràcia la cosa!
Al dia següent i ja tots sols, vam visitar el Jardí Botànic...
Ni més ni manco que el jardí d'orquídees més gran del món!
Allà fan híbrids amb diferents llavors i creen les seves pròpies espècies. Varies personalitats tenen la seva pròpia orquídia, com Margaret Thatcher, Laura Bush, Nelson Mandela, etc.
La de n'Obama i na Merckel no anaven massa bones, no sabem si és un mal presagi.
Fortes besades!
Recomanacions al viatger
Melaka:
- Provar els pastissos de pinya.
- Fer els tours gratuits de l'oficina de turisme i la volta amb bot.
- No perdre-us l'illa de Pulau Besar.
- Fer una cerveseta o sopar als bars que donen al riu.
Singapur:
- Dubtàvem d'anar-hi o no. Creim que val la pena passar-hi dos o tres dies.
- Saber que l'entrada al país per terra implica moltes hores d'espera.
- Pujar al bar del Marina Bay. S'han de pagar 20 $ per persona, pero et donen un 'val' que ho pots gastar en consumir al bar. Et dóna per alguna beguda i algun snack. L'altra opció es pagar 25$ per només pujar...un absurd. Les vistes valen molt la pena!
- No deixar d'anar al hotel Raffles i admirar la seva arquitectura.
- Imprescindible volta per China Town.
- Guardau varies hores per passejar pel Jardí Botànic i l'Orchid Garden.
- A l'hora de menjar, i per estalviar, optau pels 'Food Courts'. Bo i barat!
- El zoo es famós per cuidar bé els animals i tenir-los més en llibertat que d'altres, però personalment trobem que no val tant la pena.
