La Sumatra més salvatge:orangutans, volcans submarins i restes de tsunamis

Després de deixar la zona batak i Toba, ara ens dirigim a Bukit Lawan, un poble que és troba enclavat dins el vast territori del Parc Natural de Gunung Leuser, i des del qual és poden veure els tigres, elefants, rinoceronts i orangutans de Sumatra, aquests en llibertat i semi-llibertat (és a dir que han estat amb humans, la majoria de vegades segrestats, i que posteriorment els han alliberat). Segons els anys i les circumstàncies del captiveri a vegades se'ls alimenta, per això no són salvatges al 100%. Sumatra, juntament amb l'illa de Borneo, és un dels dos únics llocs al món on es poden veure dins el seu hàbitat, així que no vam dubtar en anar-hi!

Perquè no n'hi ha a més llocs? Molt senzill, per culpa de la gran desforestació que els deixa sense hàbitat, igual que als tigres de Sumatra, per exemple, en  greu perill d'extinció. Un dels grans motius d'aquesta desforestació irracional són els interessos econòmics que hi ha darrera l'oli de palma. Un oli que a més de destrossar la diversitat ecològica i animal del planeta, és dolent per a la salut. Desprès de veure en primera persona les horribles conseqüències de la desforestació us demanaríem als lectors del nostre blog un poc més de consciència amb el planeta i NO consumir cap producte amb oli de palma (ni alimentari ni de cosmètica).
Per acabar de sensibilitzar-vos mirau que guapos són! <3 No deixem que s'extingeixin!!!

És realment màgic veure com és mouen, com si ballassin, agafant-se a les branques (ja que no saben botar) amb una parsimònia hipnotitzant.

Com un animal tan gran pot tenir tant d'equilibri i harmonia?

Vam tenir sort de veure un mascle (per cert, totalment salvatge!), ja que el 75% dels orangutans d'aquest parc natural són femelles, factor molt positiu ja que fan créixer la població!

Son animals solitaris, no familiars, i els mascles poden tenir relació amb cents de femelles, fins i tot amb filles pròpies, a les que no reconeixen, ja que és crien amb les mares.

Vam triar fer dos dies de trekking i dormir a la jungla, i va ser una molt bona elecció!

Vam veure uns 15 orangutans i macacos de Sumatra, que tenen el pèl punky!

A més de despertar rodejats de jungla i amb un riuet, que ens va anar mel desprès de la super suada de la caminata amb una humitat d'un 150%! Buff!

Desprès d'aquesta gran experiència ens dirigim a unes illes remotes, les Banyak, a la costa sur. Per arribar-hi vam anar primer a la ciutat de Singkil a través de les pitjors carreteres en les que hem transitat mai! Està clar que el govern indonesi inverteix ben poc en la seva població: sense escoles, ni hospitals públics ni gairebé infraestructures. És el preu d'una elevadíssima corrupció política... 

Les illes Banyak (banyak vol dir 'moltes' en malai) són totalment paradisíaques, de postal. Quan un pensa en com és una illa deserta, sense dubte pensa en aquestes illes.

Dormirem dins bungalows a tres illes diferents: Sikandang (de menys de dos quilòmetres de diàmetre), a Tailana (la més petita) i a Balay, la ciutat, ben curiosa.

A Sikandang durant la caminata d'una hora i mitja per donar la volta a la illa, me vaig trobar un nàufrag que havia escrit el nom del nostre blog a l'arena!!!!!

 

També vam veure copinyes gegants...i disfrutar d'unes postes de sol màgiques.

Llàstima que el fons coralí estigui bastant malmès degut a l'impacte de la pesca amb explosius i de la mà de l'home.

Ben relaxats vam partir cap a la nortenya Banda Aceh, la capital d'una de les zones històricament més conflictives d'Indonèsia, juntament amb Timor i Papúa.
Una guerrilla armada durant 30 anys per demanar la independència de la província d'Aceh, amb 15000 morts, va allunyar durant molt de temps aquesta regió del turisme, fet que ha implicat una millor conservació del territori. A més, i per això, és una zona ultramilitaritzada per les forces indonèsies.
És la única zona del país que té instaurada la llei musulmana o sharia (només pels musulmans), concessió aconseguida, per cert, a canvi de la dissolució dels insurgents armats "acehenesos".

Segons ens ha contat la gent local, Indonèsia sempre fa proclames tractant a la gent d'Aceh com a terriblement islamista, quan la nostra pròpia experiència ens fa sospitar que aquesta propaganda es molt exagerada. Dins la seva història política han tengut la primera dona almirant del món modern, anomenada Malahayati, a més de tenir varies heroïnes nacionals lluitadores contra la metròpoli holandesa, com Cut Nyak Dhien i Cut Nyak Meutia. Si voleu cercar més informació sobre el tema us recomanem el documental australià "The black road", per cert prohibit a Indonèsia.

Més recentment i malauradament, Banda Aceh, va ser famosa per ser la zona més afectada i amb mes morts i desapareguts del terrible tsunami que va sacsejar les seves costes al 2004. 

Encara és poden veure restes de la tragèdia, com un súper vaixell encallat damunt una casa. 

 

 

El museu del tsunami es una altra mostra la magnitud de l'esdeveniment.

Ha estat una ciutat reconstruïda, fet que la fa diferent de les altres ciutats indonèsies. Té més més arbres, més verd i un passeig devora el riu que creua la ciutat. 

Allà ens vam retrobar amb na Cristina i n'Álvaro, una parella de madrilenys que havíem conegut feia dues setmanes, i amb la que vam passar uns grans moments durant quasi una setmana.

Amb ells vam agafar un ferry per anar a Pulau Weh o Sabang, l'illa més oest del país on és troba el kilòmetre 0. 

Amb una moto la vam recórrer tota i ens vam endinsar en les seves platges verges i cascades...

També un tour en barca ens va permetre veure dofins, pops gegants, coralls, peixos de tot color i fins i tot un volcà subaquàtic que treu milers de bombolles amb olor a sofre! Impressionant!

Però el millor de tot és que ens vam batiar en busseig!!!!!!

Vam baixar 10 metres i va ser una gran experiència!Qui ens hagués dit que algun dia respiraríem davall el mar!

Fins aquí les nostres darreres aventures per Sumatra.

Una forta abraçada a totes i a tots i fins a la pròxima!