Bangkok i les primeres impressions

Dia 1

Només trepitjar terra Tailandesa el dol nacional per a la mort del seu monarca ens va arribar als ulls. Dins l'aeroport, a totes les paradetes de canvi de moneda, al lloc on es tramita la visa i on es recull l'equipatge, sobresurt una foto del monarca Bhumibol Adulyadej amb un fons negre. La mort li va arribar als 88 anys, desprès de 70 anys al tro (un cert paral·lelisme amb el comandante cubà, no?). El seu regnat va començar una vegada que el seu germà gran morí en estranyes circumstàncies (cert paral·lelisme amb el monarca espanyol, no?). Un any de dol i vestimenta negra declarat pels funcionaris, diaris nacionals, cartells publicitaris, pantalles dels caixers automàtics...tot d'estricte negre.

Aquest fanatisme i adoració es mescla amb una societat molt consumista i moderna, enganxada als mòbils i tauletes, amb els centres comercials més grans i luxosos del sud-est asiàtic i desgraciadament, conegut destí per les festes, el turisme de masses i la prostitució. Tot això a l'hora barrejat amb el budisme com a religió oficial, amb budas i monjos per tot arreu. Un país complexe i que ens encantarà conèixer més profundament.

Dia 2 

El primer dia que vam voltar, a la visita del temple Wat Pho, un dels mes coneguts de la ciutat, un monjo ens va beneir amb una granera banyada en aigua amb gel per damunt el cap, així que començam es viatge amb una bona protecció!

Vam agafar el nostre primer i darrer tuk-tuk, els taxis-motos típics d'aquí amb els que a més de menjar-te tot el fum dels cotxes i passar calor, et cobren més del doble que un taxi (que és més tranquil i té aire acondicionat). Ja ho sabem!

També hem pujat al vaixell-bus que et transporta a través del riu al llarg de la ciutat. Un trajecte fresquet i agradable però intentant no tocar la seva aigua radioactiva!!!!!

 A més ens hem aficionat a agafar busos normals, més barats i amb contacte directe amb els locals, gràcies a l'aplicació de google maps que utilitzam quan tenim internet o de "maps me" una aplicació que et deixa mirar els mapes sense connexió (molt recomanat pels viatgers).

Bangkok ens semblava una ciutat molt tranquil·la fins que vam arribar al Barri Xinès. Ple de cotxes, venedors ambulants, paradetes de menjar per tot arreu, carrerets plens de tendes i més tendes.

Allà vam provar la truita amb ostres, sortint del menú habitual d'arròs i pad thai (fideus) i vam veure per a primera vegada la venta d'insectes fregits per a menjar. Us mentiríem si us diguéssim que els vam provar...

Dia 3

El gran Palau, on es troben temples realitzats pels diferents monarques que ha tingut el país, ens va captivar! Molt d'or, decoracions florals, torres budistes, olor a encens, i el buda d'esmeralda un dels mes venerats del país.

Mes enllà dels temples, la realitat comercial-capitalista ens va sorprendre molt! Mai havíem vist uns centres comercials tan luxosos i moderns en la nostra vida! Semblàvem dos pagesets de poble... Vam aprofitar per a comprar un llibre introductori a la llengua indonèsia a la llibreria anglòfona més gran del sud-est asiàtic.

El mercat nocturn de Patpong va ser la nostra entrada a la realitat de prostitució ja que està envoltat de locals que ofereixen "table dance" i shows sexuals com el "pingpong show" amb nines adolescents. La majoria de les que vam veure ens va fer la impressió que eren menors d'edat, i bastants homes blanquets i majors que voltaven per allà. Molt trist i desagradable.

 Aquí com podeu veure un home li ofereix el show a n'en Josep i al bar del costat es veuen unes quantes al·lotes assegudes esperant clients.

Un altra impacte que vam tenir ha estat Kao San Road, un carrer com Magalluf ple de bars amb neons, amb música dolenta fortíssima, mil ofertes d'alcohol i combinats barats, gent gata...terrible pensar que els tailandesos com els mallorquins deixem que això succeeixi a casa nostra.

Idò entre tant de caos i al bell mig del carrer de més bullici, una cinquantena de massatgistes intentaven relaxar als turistes! Vaja panorama!

En general estem molt sorpresos de lo net que està tot. Veus constantment a gent passant la granera, treballadors dedicats exclusivament al reciclatge al costat de varis contenidors de fems de la ciutat i encara que hi hagi tan de menjar ambulant no està brut. La gent es molt silenciosa i respectuosa, tot està ordenat i fan coa per tot tranquil·lament (tot el contrari del que vam viure a Xina). Sempre tenen una rialla a la boca per a regalar-te, t'ajuden amb tot sempre que poden i la seguretat que es viu al carrer, als transports...per tot i a tota hora no te preu! Un plaer fins ara caminar per aquestes contrades.

Fins aviat!

Informacions pràctiques per als viatgers

- No agafar tuk-tuks, agafar taxis

- Val la pena pagar els 500 baths de l'entrada del gran Palau i us recomanem que agafeu una audioguia (200 baths) també per anar seguint les explicacions

- No fa falta anar a grans restaurants, el menjar al carrer per exemple dels mercats nocturns o del barri xinés està bé i molt més barat

- El bus-vaixell es una manera refrescant i sense embussos per moure's per la ciutat

- Amb l'aplicació google maps també podeu mirar combinació de busos, funcionen bé i son molt tranquils

- El metro i l'skytrain son més cars, el preu varia en funció de les aturades que es fan (1 aturada 15 baths, 2 aturades 28 baths, 3 aturades 35 baths...) i les màquines de bitllets només van amb monedes, si voleu canvi l'heu de demanar a la taquilla. 

- No entreu als "ping pong shows" ens han advertit que es un "timo". Et diuen que no has de pagar entrada però desprès et cobren 90 euros per dues copes, et rodegen i no et deixen sortir fins que no paguis, així que contentau-vos en mirar el ping pong show de la pel·lícula "Priscila reina del desierto"...jejeje

Anècdotes

El segon dia, fent una cerveseta nocturna a una terrassa abans d'anar al hostel dues mallorquines efusivament ens van dir "Sou mallorquins!!!!!". Aquesta efusivitat només va consistir en dir-mos "noltros som de Sóller" mentre s'allunyaven. Cinc minuts més tard van passar un madrileny i una asturiana i ens van estar explicant el seu viatge a Ayuttaya que noltros emprenem demà i advertències i consells durant uns 15 minuts. Està clar que els mallorquins som diferents i ben nostros!

Sortint del Palau Reial el segon dia hem acabat ses quelys! A veure si sobrevivim aquests mesos que tenim per davant! :)