Malàsia i el nostre primer projecte rural, Nikko's Farm

Dia 21

Des de l'illa de Koh Lanta vam arribar a Trang, una ciutat mitjana a l'interior sur de Tailàndia.

Allà vam poder visitar el seu impressionant jardí botànic, amb unes passarel·les elevades que et permeten caminar devora els immensos arbres. Una xulada!

A més, hi ha uns camins amb flors i fulles dibuixades que et duen entre preciosos boscos, amb molt poca gent i gratuït. No és pot demanar més!

D'allà vam fer (amb nova moto, més grossa) una ruta de cascades d'aigua que estan a uns 30 kilòmetres i que tampoc són gens turístiques. Val la pena perdre's entre tanta d'aigua!

Molta gent local va a banyar-se i a passar el diumenge, així que vam tenir l'oportunitat de fer-mos uns amics bens simpàtics i que neden com a peixos!

De camí, hi han molts de camps de cautxú, producte del que viuen milers de pagesos tailandesos i que segons ens han contat, en els darrers mesos s'ha passat de pagar-se 80 baths per litre a 30! Fet que afecta moltíssim a les famílies i a l'economia local.  

Li fan talls al tronc i deixen aquests pots de plàstic per a que el líquid blanc que treu caigui dins.

Dia 23

De Trang vam anar amb bus fins a Hat Yai, una altra ciutat més al sur on s'agafa el tren cap a Padang Besar, la ciutat frontera, o més ben dit, l'estació frontera. Arribes del costat tailandès, baixes del tren, passes el control migratori de sortida, creues una porta i ja ets al control d'entrada a Malàisia! Coses que sempre emocionen a uns illencs envoltats de mar. 

Puges un pis i ets a l'estació malaia de Padang Besar, amb canvi d'hora inclòs (una hora més que Tailàndia), canviant els bahts tailandesos pels ringuits malais (RM), un altra idioma i alfabet, i un panorama antropològic ben diferent. La societat malaia es composa de tres ètnies establertes al país des de fa més de tres generacions: els malais que són originaris d'Indonesia i musulmans, els xinesos-malais i els hindús-malais.
En general sa gent vesteix més elegant que a Tailàndia i les infraestructures són bastant més modernes.

La sorpresa va ser quant vam veure que la moda del calçat menorquí supera fronteres. Una dona amb albarques!

El tren ens va deixar a Sungai Petani, on ens vendria a cercar en Charles Lee, l'home que gestiona la granja i la seva companya Jiayi, on realitzarem el nostre primer projecte rural a través de la pàgina WWOF.  

Només fa un any que tenen sa terra i les condicions son encara un poc precàries, esperant la construcció d'una nova casa de fusta gran.

El somni que tenen es de poder fer educació amb nins sobre el camp, sobre els beneficis de l'agricultura ecològica i anar canviant la mentalitat dels ciutadans sobre la utilització de plàstics i el reciclatge, a més de cultivar cada dia més i millor i crear un mercat ecològic a la ciutat.

Del 24è al 36è dia de viatge

Els primers dies ens va tocar dormir a la caseta de ciment i zinc on feia una calorada, perquè l'altra caseta de fusta l'utilitzaven una parella d'austríacs i un francès que també havien vengut a fer feina.

La missió que s'ens va encomanar va ser la construcció d'un nou galliner, ja que en Charles vol augmentar el numero de gallines per a poder vendre més ous. 

Els primers quatre dies no van retre molt perquè va ploure bastant, i quant aquí plou, plou de veres. 

A més, tots els dimarts venen verdures ecològiques i de proximitat al mercat xinés de la ciutat i jo vaig haver d'anar a ajudar a na Jiayi a carregar les capses i muntar i desmuntar la paradeta, perquè vendre en  mandarí encara no en sé!

Alla vam coincidir amb na Xin que gestiona una altra granja ecològica, i una russa que l'ajudava. Molt internacional tot!

El quart dia va resultar ser l'any nou xinés, la celebració anual més important d'aquesta comunitat a la que en Charles i na Jiayi pertanyen. Per a celebrar-ho van convidar als seus familiars propers  a sopar a la granja i noltros vam fer dues truites de patates, que tot i la gran diferencia cultural i culinària, van agradar bastant. Va ser un gran moment i una gran experiència!

Quant tots havien partit el pare de na Jiayi va telefonar dient que ens convidava a beure cervesa a un bar a la ciutat, així que per no fer-li un lleig vam partir cap allà, encara que estàvem rebentats.

Va resultar ser un bar només de xinesos, molts fumant dins (hi està permès), tots bevent alcohol, amb la música fortíssima, amb les cambreres amb un cartell lluminós amb els seus noms i de sobte amb una "show girl"! La situació era ben estranya, aquest home que quasi no ens va dirigir la paraula al sopar ara no aturava de servir-mos cervesa i la dona de fer-se selfies i fotos amb nosaltres.

El dia següent, aprofitant les celebracions de l'any nou xinès, vam acompanyar en Charles i na Jiayi a visitar alguns familiars seus, a tres cases diferents. I vaja cases...luxe total! Per tot ens oferiren menjar i beure, i fins i tot ens van donar un sobret vermell, que simbolitza prosperitat i que es dona als familiars no casats, amb 10 ringuits (2 euros) dedins! Increïble poder compartir aquest moment d'intimitat d'una cultura tan desconeguda per a nosaltres. Tots ens demanaven d'on érem, si estàvem casats, etc. però sobretot volien saber quin era el motiu per venir de tan lluny per anar a fer feina a la granja de'n Charles sense cobrar. Un fet incomprensible per ells.

Per si fos poc, el vespre ens van convidar al sopar familiar de cap d'any! Increïble com ens han obert les portes de casa seva, no ens imaginam a un mallorquí fent el mateix amb un xinés de visita a Mallorca!

El menjar que fan és una espècie de fondue (steampot o hot pot) que ens va encantar.

Desprès de sopar es passen hores tirant cohets i abans de les 00h grenen perque al dia següent la costum diu que no es pot fer net!

Passades les celebracions i les tormentes va venir la feina de veres! Moltes hores al dia, ja tots sols sense els autriacs i el francès, amb una calor humida dureta i amb poques eines, però veure tota la estructura del galliner pràcticament acabada ha estat una gran recompensa!

Però no tot ha estat feina en aquesta gran experiència, també hem tengut molta música i alguna cerveseta...

 Uns super massatge thai que na Jiayi ha après a Tailandia!

Bons menjarets i el descobriment de sa Jack Fruit, que noltros mateixos vam tallar!

  i hem après a fer cacao pels llavis amb oli de coco natural!

Tot això envoltat de bones converses que ens han fet aprendre moltes qüestions socio-polítiques del país. Per exemple que la coalició Barisan National està al poder des de 1957 (més que la revolució cubana i tot!) amb un alt grau de corrupció: controlen la comissió electoral que permet seguir amb eleccions poc transparents, el lider de l'oposició (Anwar Ibrahim) es a la presó acusat de sodomitzar a un home sense cap prova, la dona del primer ministre te una empresa de neteja que ha contractat a milers de gent de Bangladesh per a donar-lis feina (amb sous molt baixos) i per a que votin per ells (la radio diu que n'hi ha 1,5 milions al país!).Un bon berenar pero més o menys com per tot...

Els darrers dies vam estar amb el pare d'en Charles que a més de veure'l fent xigarros amb fulles com a paper, ens va contar que els seus pares es van alimentar de mandioca amb coco rallat i sucre durant l'invasió japonesa de la segona guerra mundial.Un país que ha estat dominat pels portuguesos, pels holandesos, pels britànics i pels japonesos, abans d'aconseguir la seva independencia l'any 1957.

A la propera entrada ens endinssarem més en aquest fascinant país! No us ho perdeu!